Les termes

A l’antiga Roma les termes eren un lloc d’esbargiment molt important per a la vida d’un ciutadà. Aquests s’anomenaven de dos maneres diferents: balnea i thermae. Els balnea eren els banys que se situaven a les vil·les romanes, és a dir, eren de propietat privada. Mentre que les termes eren grans edificis públics, situats prop del fòrum. Alhora, també era un lloc important per fer vida social, un lloc de reunió i tertúlia com l’amfiteatre, el circ, i el teatre.

Estructura

Aquests edificis estaven dividits en diferents parts:
- Apodyterium²: vestidor, a prop de l’entrada, on els banyistes es despullaven i es vestien; hi havia uns bancs per asseure’s i es podia deixar els objectes personals i la roba en uns calaixets encastats a la paret. En aquesta sala hi trobàvem el capsarius, que era l’esclau vigilant de la roba.
- Tepidarium⁵: Era la sala de pas amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per al canvi de temperatura de la sala d’aigua freda i de la calenta.
- Caldarium⁴: sala per al bany calent.
- Fregidarium⁶: sala per al bany fred.
- Lanconicum /sudatorium³: habitació amb altes temperatures pera a fer suar el cos; es podia regular la temperatura amb una finestra que hi havia al sostre.
- Unctorium: sala destinada als massatges o friccions.
- Popinae: locals on es venien begudes i menjar
- Palestra⁸: pati porticat per a realitzar exercici.
- Natatio⁷: piscina on els romans solien nedar.
A més d’ aquests espais esmentats hi havia jardins per a passejar, una biblioteca, una sala de reunions, etc.

Pel que fa el funcionament del escalfament d’aigua i la calefacció s’obtenia gràcies a l’aire calent que, procedent de l’hypocaustum*, s’escampava per sota el paviment i per entremig de les parets del caldarium, del tepidarium i del laconicum. Era un gran forn, escalfat amb carbó o llenya, que no es trobava en contacte amb el terra, sinó que era suspès sobre uns pilars. Les cobertes de les sales dels banys calents solien ser construïdes amb volta per tal que el vapor d’aigua en topar amb la fredor del sostre descendís suaument per les parets i la caiguda de les gotes d’aigua no molestés als banyistes, no obstant, amb aquest sistema s’obtenien unes temperatures molt altes, un fet que obligava els banyistes a protegir-se les plantes dels peus amb un calçat especial per evitar cremades.

Funcionament

La rutina termal s’iniciava a l’apodyterium. En aquesta sala els romans es despullaven i hi desaven la roba en tipus d’armari que vigilava un esclau. Seguidament qui volia realitzava una sèrie d’exercicis a la palestra, després d’untar-se d’oli; no obstant, també hi havia algú que s’estimava més prendre el sol a la terrasa d’aquest. A continuació, es dirigien a les sales dels banys al costat de la palestra; per iniciar el circuit i per acostumar-se a la calentor de l’agiua anaven al tepidari on es mullaven amb aigua tèbia i també on hi havia diferents bancs de marbre i on els romans s’asseien per relaxar-se. Seguidament passaven al caldarium, una altra sala amb una gran pica central i banyeres per prendre banys calents o bé i finalment, es dirigien cap al frigidarium, una sala on s’hi trobava banys d’aigua freda. A més a més, també hi havia el lacònicum, una sala amb una cobertura al sostre tapada per un disc que servia per a regular la temperatura a gust de l’usuari.

Els romans feien servir diferents estris com:

- Ampolletes d’oli per untar el cos

- Strigilis: raspadors arquejats per netejar-se el cos després de l’exercici físic, normalment utilitzats en el caldarium.

- Sosa, utilitzat amb sabó

- Draps amb diferents textures per eixugar-se el cos.

- Les dones utilitzaven un tipus de biquini, ja que estava vist malament que aquestes es passegessin i es banyessin despullades com els homes.

- Unes pinces anomenades bolsella, una crema anomenada dropax o philotrum i un tipus de cera abase de resina i brea , uns estris i materials que els romans utilitzaven per la seva depilació.

Els banyistes que s’ho podien permetre portaven els seus esclaus perquè els hi fessin massatges, els depilessin, etc. Si no, pagaven el servei dels massatgistes i els depiladors que treballaven a les termes, una feina que es duia a terme en sales especials destinades a aquests fins.

Les termes estaven obertes des de mig matí fins que es feia fosc, no obstant, la gent acostumava a anar a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després d’un dia de treball molt dur. Hi havia diferents horaris per a homes i per a dones, i si les termes eren prou àmplies eren dividides en dues parts que funcionaven simultàniament tenint en compte la divisió de sexes.

El preu de l’entrada era reduït, ja que, fins i tot els més pobres s’ho podien permetre; per tant, aquests acollien gent de tota condició social, fins i tot esclaus.

En algunes èpoques de l’Imperi es va permetre el bany conjunt entre homes i dones.

Les termes romanes a la ciutat

Una societat com la romana, en la que els banya s’havien convertit en una rutina i en un ritual, la  construcció de les termes va ser pels personatges més important una manera d’aconseguir la seva popularitat entre el poble.

Els banys rebien els nom de l’emperador que els construïa i entre aquests podem trobar les de Caracalla entre els 212 i 217 dC i les de Dioclecià l’any 305 dC a Roma.

Les Termes de Caracalla van pertànyer a Marc Aureli Antoni, un emperador que va ser reconegut com Caracalla després de la seva mort. Aquestes, que tenien un total de 13 hectàrees i amb una capacitat d’allotjament per a 1.600 usuaris, estava construïda amb uns murs veritablement alts i envoltades amb jardins i una decoració molt rica. En aquesta hi podíem trobar marbres policromats, metalls, mosaics, escultures i columnes que poc a poc foren saquejats; no obstant, actualment s’hi conserven grans fragments de mosaics. Les termes que, com hem dit abans eren d’unes dimensions grandioses, a més a més dels banys també s’hi trobava una biblioteca pública.

Les termes de Dioclecià construïdes un segles després van ser les úniques que superaren les dimensiones de les de l’emperador Caracalla.

El balneari

Un balneari és un espai per a banys públics, ja sigui de piscina, riu o mar. Aquests solen ser propietats de particulars o bé empreses col·lectives, amb l’objectiu de convertir aquest lloc dedicat al repòs i a la curació mitjançant la utilització de les aigües, sobretot termals o minerals, amb un edifici d’hostalatge. També s’anomena així als llocs de descans no necessàriament propers al mar.

Estructura

Actualment els balnearis els podem dividir en tres seccions destinades a diferents usos.

La zona termal. Destinada als tractaments amb aigua d’antigues termes sense cap mena de substància
innovadora: generalment s’utilitzen algues, iode, etc. La podríem designar com la zona tradicional del recinte.

La zona termal més moderna. En aquesta s'efectuen circuit termolúdics els quals tenen un fi lúdic i alhora terapèutic mitjançant la combinació d'aigua calenta, temperada i freda. També s'hi troben diferents jacuzzis, dutxes, hidromassatges, dutxes a diferent pressió, cascades, banys de vapor, etc. Instal·lacions dedicades al relaxament i el tractament de qualsevol lesió muscular, per cuidar el nostre cos i problemes cardiovasculars o circuladors.

 

I per últim la zona seca. Aquí trobem la recepció, els vestuaris dels clients, les consultes mèdiques, el departament de fisioteràpia, el gimnàs, les sales de massatges, sales de pressoteràpia, electroteràpia, la cabina d’inhalacions...A més a més, també hi trobem diferents departaments dedicats a l’estètica i la bellesa entre els quals figuren diversos tractaments facials, combinats anti estrès, depilació, entre d’altres.

Funcionament

Actualment en aquest servei, el client és lliure de seguir l’ordre que ell prefereixi a l’hora d’utilitzar els banys, ja que, aquests són classificats segons el seu àmbit i amb el fi que l’estància sigui còmoda per l’usuari. No obstant això, sempre s’aconsella seguir un ordre lògic de la temperatura de les aigües per no sofrir cap contratemps i perquè els resultats del servei siguin excel·lents.

Aquests, estan oberts tots els dies de la setmana però degut a la varietat d’horaris he tret unes conclusions a partir d’un conjunt de balnearis. De dilluns a diumenge, la mitjana d’obertura i de tancament és de 10 del matí fins a les 8 de la nit, els dissabtes comencen a la mateixa hora però no tanquen fins a les 9 o 11 de la nit i finalment, els diumenges iniciant a la mateixa hora fins les 8 de la nit.

Els horaris dels balnearis consten per tots dos sexes, és a dir, la utilització de les instal·lacions es du a terme d’una manera conjunta, amb homes i dones alhora.

Els banys en els balnearis poden tenir molta varietat, passant des del simple bany amb aigües que continguin certes substàncies, anomenades aigües medicinals, a l’hidromassatge, on l’aigua es l’encarregada de fer massatges, ja que s’utilitza diferents temperatures i pressions, també els banys amb algues, banys amb fang, la tècnica d’inhalació de vapors, o circuits a contra corrent i l’hidrosauna, que es tracta de submergir-te en un bany de vapor d'aigua.                                                                                                        

En el cas dels balnearis marins, s’utilitza un conjunt de tècniques hidrosaludables anomenades talassoteràpia i el mètode anomenat ayurvèdic, un antic sistema de la medicina india.  
                                                                                                                            

Per altra banda, existeixen balnearis amb la tècnica d’inhalació de gasos naturals o balsàmics. Aquests estan destinats a persones concretes amb problemes respiratòries, de ronyó o en les vies urinàries.

Els balnearis també consten d’uns serveis destinats al manteniment i al tractament del cos, no obstant, són diferents a les instal·lacions nombrades anteriorment. Entre aquests serveis trobem els massatges, les saunes, raigs UVA, solàrium, gimnàs, llits d’aigua o tractaments de bellesa. Quan el lloc no posseeix aigua termal, s’utilitzen basses amb aigua escalfada amb calderes a gas o un altre combustible. D’altra banda, en un àmbit més l’údic, es poden trobar rasca culs, llacs artificials per a rem, basses amb onades artificials i rius de diferents corrents generades també de manera artificial.

A més a més de considerar-lo com un lloc de relax i d’esplai, en l’actualitat els balnearis s’han convertit en llocs de turisme sanitari, ja que, moltes teràpies inclouen la recuperació en un balneari, les quals, molt sovint les seves aigües contenen certes propietats per a un determinada malaltia. Encara que les aigües no continguin les substàncies determinades, solament el procediment que s’utilitza en el tractament ja és una teràpia de recuperació, tant a nivell d’alliberament de tensió i estrès o tractaments estètics.

Els tractaments que ofereixen els balnearis poden classificar-se en tres àrees:


-  Hidrosalut:  es realitzen tractaments respiratoris com per exemple, al·lèrgies, asmes, etc. Per mitjà   de la inhalació de vapor d’aigua mineromedicinal i tractaments per millorar la circulació, destinats per insuficiències arterials, problemes de retorn venós i/o pesadesa en les cames, varius, etc.


-  Hidrobellesa: neteges de pell, per la millora del cutis, etc.


- Hidrorelax: especialització amb el tractament de tensions i estrès.

Els banearis d’avui

La construcció de balnearis en la societat actual creix de manera considerable. La majoria dels hotels que s’edifiquen inclouen llocs d’spa en els seus serveix, a la mateixa vegada que també es construeixen edificis solament destinats a ésser balnearis.

L’exemple el trobem en l’Aquatonic, un espai termal i lúdic situat en l’hotel Termes de Montmbrió. Aquest consta de 1000 m² i està envoltat de grans jardins botànics de plantes centenàries i escultures i, dins l’hotel pots trobar els serveis de bar, zona de jocs, perruqueria, etc. Destinat al relaxament i també en l’àmbit mèdic, ofereix un servei nocturn diferent a altres balnearis. Aquest,  consisteix en viure en primera persona un espectacle de llums i altres efectes màgics acompanyats per música.

Un balneari útil pel relaxament, la diversió i també la salut.