Les termes

A l’antiga Roma les termes eren un lloc d’esbargiment molt important per a la vida d’un ciutadà. Aquests s’anomenaven de dos maneres diferents: balnea i thermae. Els balnea eren els banys que se situaven a les vil·les romanes, és a dir, eren de propietat privada. Mentre que les termes eren grans edificis públics, situats prop del fòrum. Alhora, també era un lloc important per fer vida social, un lloc de reunió i tertúlia com l’amfiteatre, el circ, i el teatre.

Estructura

Aquests edificis estaven dividits en diferents parts:
- Apodyterium²: vestidor, a prop de l’entrada, on els banyistes es despullaven i es vestien; hi havia uns bancs per asseure’s i es podia deixar els objectes personals i la roba en uns calaixets encastats a la paret. En aquesta sala hi trobàvem el capsarius, que era l’esclau vigilant de la roba.
- Tepidarium⁵: Era la sala de pas amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per al canvi de temperatura de la sala d’aigua freda i de la calenta.
- Caldarium⁴: sala per al bany calent.
- Fregidarium⁶: sala per al bany fred.
- Lanconicum /sudatorium³: habitació amb altes temperatures pera a fer suar el cos; es podia regular la temperatura amb una finestra que hi havia al sostre.
- Unctorium: sala destinada als massatges o friccions.
- Popinae: locals on es venien begudes i menjar
- Palestra⁸: pati porticat per a realitzar exercici.
- Natatio⁷: piscina on els romans solien nedar.
A més d’ aquests espais esmentats hi havia jardins per a passejar, una biblioteca, una sala de reunions, etc.

Pel que fa el funcionament del escalfament d’aigua i la calefacció s’obtenia gràcies a l’aire calent que, procedent de l’hypocaustum*, s’escampava per sota el paviment i per entremig de les parets del caldarium, del tepidarium i del laconicum. Era un gran forn, escalfat amb carbó o llenya, que no es trobava en contacte amb el terra, sinó que era suspès sobre uns pilars. Les cobertes de les sales dels banys calents solien ser construïdes amb volta per tal que el vapor d’aigua en topar amb la fredor del sostre descendís suaument per les parets i la caiguda de les gotes d’aigua no molestés als banyistes, no obstant, amb aquest sistema s’obtenien unes temperatures molt altes, un fet que obligava els banyistes a protegir-se les plantes dels peus amb un calçat especial per evitar cremades.

Funcionament

La rutina termal s’iniciava a l’apodyterium. En aquesta sala els romans es despullaven i hi desaven la roba en tipus d’armari que vigilava un esclau. Seguidament qui volia realitzava una sèrie d’exercicis a la palestra, després d’untar-se d’oli; no obstant, també hi havia algú que s’estimava més prendre el sol a la terrasa d’aquest. A continuació, es dirigien a les sales dels banys al costat de la palestra; per iniciar el circuit i per acostumar-se a la calentor de l’agiua anaven al tepidari on es mullaven amb aigua tèbia i també on hi havia diferents bancs de marbre i on els romans s’asseien per relaxar-se. Seguidament passaven al caldarium, una altra sala amb una gran pica central i banyeres per prendre banys calents o bé i finalment, es dirigien cap al frigidarium, una sala on s’hi trobava banys d’aigua freda. A més a més, també hi havia el lacònicum, una sala amb una cobertura al sostre tapada per un disc que servia per a regular la temperatura a gust de l’usuari.

Els romans feien servir diferents estris com:

- Ampolletes d’oli per untar el cos

- Strigilis: raspadors arquejats per netejar-se el cos després de l’exercici físic, normalment utilitzats en el caldarium.

- Sosa, utilitzat amb sabó

- Draps amb diferents textures per eixugar-se el cos.

- Les dones utilitzaven un tipus de biquini, ja que estava vist malament que aquestes es passegessin i es banyessin despullades com els homes.

- Unes pinces anomenades bolsella, una crema anomenada dropax o philotrum i un tipus de cera abase de resina i brea , uns estris i materials que els romans utilitzaven per la seva depilació.

Els banyistes que s’ho podien permetre portaven els seus esclaus perquè els hi fessin massatges, els depilessin, etc. Si no, pagaven el servei dels massatgistes i els depiladors que treballaven a les termes, una feina que es duia a terme en sales especials destinades a aquests fins.

Les termes estaven obertes des de mig matí fins que es feia fosc, no obstant, la gent acostumava a anar a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després d’un dia de treball molt dur. Hi havia diferents horaris per a homes i per a dones, i si les termes eren prou àmplies eren dividides en dues parts que funcionaven simultàniament tenint en compte la divisió de sexes.

El preu de l’entrada era reduït, ja que, fins i tot els més pobres s’ho podien permetre; per tant, aquests acollien gent de tota condició social, fins i tot esclaus.

En algunes èpoques de l’Imperi es va permetre el bany conjunt entre homes i dones.

Les termes romanes a la ciutat

Una societat com la romana, en la que els banya s’havien convertit en una rutina i en un ritual, la  construcció de les termes va ser pels personatges més important una manera d’aconseguir la seva popularitat entre el poble.

Els banys rebien els nom de l’emperador que els construïa i entre aquests podem trobar les de Caracalla entre els 212 i 217 dC i les de Dioclecià l’any 305 dC a Roma.

Les Termes de Caracalla van pertànyer a Marc Aureli Antoni, un emperador que va ser reconegut com Caracalla després de la seva mort. Aquestes, que tenien un total de 13 hectàrees i amb una capacitat d’allotjament per a 1.600 usuaris, estava construïda amb uns murs veritablement alts i envoltades amb jardins i una decoració molt rica. En aquesta hi podíem trobar marbres policromats, metalls, mosaics, escultures i columnes que poc a poc foren saquejats; no obstant, actualment s’hi conserven grans fragments de mosaics. Les termes que, com hem dit abans eren d’unes dimensions grandioses, a més a més dels banys també s’hi trobava una biblioteca pública.

Les termes de Dioclecià construïdes un segles després van ser les úniques que superaren les dimensiones de les de l’emperador Caracalla.