El teatre actual

El teatre s’ha desenvolupat de tres maneres diferents: com a entreteniment popular, com una activitat pública rellevant i com un art per a les classes més benestants i amb uns gustos limitats.

Com a entreteniment popular, hi ha hagut individus o petits grups que han treballat de manera individual i representant diferents espectacles: des del circ fins a comèdies burlesques per a un públic gran. El teatre com activitat pública consisteix en el drama literari representat en teatres públics, una activitat subvencionada per l’estat i pel públic en general.

Nosaltres ens centrem en el teatre com activitat pública, el teatre actual amb una temàtica lúdica i d’entreteniment, el qual relacionat amb l'actuació i la representació d'uns esdeveniments, que consta de representar una història fictícia que protagonitzen un o més personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un públic.

Estructura

Primerament i abans d’iniciar qualsevol projecte d’escenografia ens hem de centrar en el lloc on l’obra serà representada.

L’espai escènic amb més importància és l’anomenat a l’estil italià Aquest consta d’una escena on l’espai està elevat respecte on se situa el públic. Alhora, està tancat pels cantons i per darrere amb l’objectiu que els espectadors solament tinguin un pla i també separa el públic dels actors. A més a més, és més fàcil resoldre alguns dels contratemps que es poden produir durant la representació.

El teatre a la italiana està composat per les següents parts:

- L’escenari¹. És on es duen a terme les representacions i on es col·loquen els elements escenogràfics. En aquests, hi destaquem dos parts: el prosceni², la zona davantera i més propera al públic, i el fòrum³ la part contrària al prosceni i per tant, la més allunyada del públic; en aquesta hi trobem els camerinos, magatzems, etc.

-La platea⁴. És on se situa el públic.

-Les llotges⁵. Són els seients reservats per aquelles persones de classes socials més altes o simplement, seients per a qui ha pagat una xifra més alta.

-Les llotges del prosceni⁶. Són els seients que has de pagar una xifra més elevada, situats a primera fila de l’obra.

- El fossat⁷. Se situa davant de l’escenari i és on es col·loca l’orquestra.

D’altra banda, també trobem escenaris amb una plataforma giratòria que permet fer canvis de decoració molt ràpids, ja que, mentre s’està representant una escena es poden preparar dos o tres escenaris més.

Aquest consta de les parts següents:

1.És la zona exposada al públic.                                                                                                    

2 i 3. Són les zones invisibles pels espectadors i on es poden preparar les escenes següents.                                    

4. Es tracta de plataformes laterals sense inclinació per situar els elements escenogràfics.     

5. Laterals que delimiten l’escena.  

6. El prosceni.     

7. L’entrada pels actors i pels elements escenogràfics.                                                                           

8. La platea

L’obra teatral

En les representacions teatrals les narracions són explicades a partir d’un diàleg entre els actors. En aquest, s’ expressa el text dramàtic en directe i en primera persona i alhora, és acompanyat per uns elements més secundaris com poden ser els gestos, l’escenografia, la música i el so, elements que completen l’obra en sí.

El teatre es caracteritza per l’absència del narrador. No obstant, la funció del narrador la pot interpretar un o més personatges narrant els fets passats. A més a més, els escenaris són els espais on es duen a terme les actuacions, unes plataformes necessàries i prou àmplies per fer una representació.

Les obres teatrals generalment es duen a terme durant tota la setmana menys dilluns, ja que és el dia de descans que els hi pertoca. Aquestes es representen durant vespre nit i el temps de l’espectacle varia segons la tradició teatral i cultural, no obstant, actualment la duració de la representació és d’ entre una i dos hores.

D’altra banda, per poder veure una obra els espectadors han de pagar l’entrada, la xifra de la qual varia segons el tipus d’espectacle que es tracta ( si té repercussió arreu el món o no, la reputació dels actors o del director...)  i on es troba la butaca. Així doncs, l’entrada els indicarà la zona i els seients on s’han d’asseure.

L’espectacle teatral pot ser representat en un lloc tancat, essent així estable i permanent o bé a l’aire lliure en escenaris temporals i ajustats.

Característiques

Una representació consta de dos elements essencials, els actors els quals hi ha tants com personatges importants hi ha a la trama i el públic. Els actors de teatre pot ser qualsevol persona que es vulgui dedicar a aquesta professió. No és necessari pertànyer a una classe social alta ni tampoc a una de més baixa, sinó que mentre hom es formi en una escola d’interpretació, pot ésser actor/actriu.                                                    A més a més, una obra teatral pot ser representada mitjançant  la mímica o bé, es pot utilitzar un llenguatge verbal com els mims.

També, no és necessari que els personatges siguin humans ja que, les titelles i els guinyols han obtingut molta popularitat al llarg dels anys igual que els anteriorment nombrats recursos escènics, els quals s’utilitzen per crear personatges diferents, llocs, etc.  

L’ obra teatral es divideix en actes, però no tots els teatres els utilitzen, ja que el teatre modern no l’empra.

Aquests ens indiquen els moments de l’acció teatral marcada per la baixada i pujada del teló o bé, el canvi d’escenari i viceversa. Els actes es divideixen en tres parts: el plantejament, nus i desenllaç de l’espectacle.

A més a més, els actes es divideixen en escenes i quadres:

L’escena es caracteritza per la incorporació d’un personatge nou o bé la sortida d’altres. El nombre d’escenes variarà segons les entrades i les sortides dels personatges que hi hagi.

Els quadres són el nombre d’escenes que passen en un mateix lloc, el canvi d’espais. Per tant, segons els espais que apareguin hi poden haver diversos quadres dins d’un acte.

D’altra banda, l’obra teatral solament pot representar un conflicte des del principi fins al final sense que aquesta es divideixi en d’altres. La trama ha d’estar relacionada i ha de tenir un únic final. A part, en el teatre actual podem veure tant representacions d’actors com d’actrius, fins i tot podem gaudir d’obres on aquests s’intercanvien els papers.

A més a més, la decoració en una representació s’ha convertit en un factor molt important, ja que, des de la introducció de la llum elèctrica dona auge a la il·luminació.                                                                         Juntament amb l’escena va lligat el vestuari que utilitzen els actors i el maquillatge, dos elements que s’inclouen en el muntatge de l’obra. Els encarregats de representar les obres vesteixen robes adequades al context de l’obra i es maquillen segons el tipus de personatge que interpreten, dos factors molt importants en les obres de teatres, ja que aquests fan possible que els espectadors sàpiguin situar el personatge de manera correcta.

Gèneres teatrals

El teatre actual consta de diversos gèneres teatrals. Entre aquests trobem:

• Comèdia. Aquest es tracta d’un gènere realista on els personatges són complexos, comuns i corrents que encarnen  personatges reals, amb els defectes i vicis dels éssers humans. Com a real que són, el conflicte que es presenta és possible en la vida diària alhora que, el seu contingut té un punt de ridicularització i provoca el riure del espectador. El protagonista en aquest conflicte lluita amb el seu antagonista per aconseguir els seus propòsits, no obstant aquest lluita resulta inútil ja que els porten a diverses situacions, en les quals fracassa o és objecte de burla.                                                          Pel que fa el desenllaç, és un final on tots són feliços i alegres i amb la intenció d’una reflexió global sobre els fets passats a l’obra.
• Tragèdia. És un gènere realista on hi trobem personatges il·lustres, amb la finalitat de produir una crisi, és a dir, una purificació del espectador i on el final acaba amb la mort del protagonista o la seva destrucció social.
• Drama: També és un gènere realista, el qual és caracteritzat pels personatges comuns i complexos que s’enfronten a situacions difícils de la seva vida i que acaben per reconèixer encara que no generi un canvi final en el personatge. És una situació difícil de la vida real però que acaba amb un final feliç.
• Melodrama. És un gènere no realista similar al monòleg però amb diversos personatges.  En aquest, s’hi ressalta el costat més sentimental dels actors mitjançant l’acompanyament de la música instrumental.
• Tragicomèdia. De gènere no realista, és una obra dramàtica en la que s'hi barregen els elements tràgics i còmics. El personatge pot mostrar una alegria màxima com pot sentir-se trist i posar-se a plorar, fet que provoca que els sentiments dels espectadors canviïn constantment.
• Obra didàctica. És un gènere no realista que convida a la reflexió de l'espectador i que a partir d'ella tingui un aprenentatge.
• Farsa. És caracteritzada pel comportament estrany dels personatges. Aquests, transmeten fets exagerant la realitat , molts cops criticant algunes classes socials, amb la intenció que sigui una obra entenedora i captin la captin.
• Pantomim. Els mims són actors que no utilitzen el llenguatge parlat en les seves actuacions i, sovint, prescindeixen de qualsevol so o objecte per fer-se entendre. Aquests, acostumen a simular amb els seus gestos, persones o coses que no existeixen realment. Són representacions que generalment es duen a terme al carrer i de manera individual.
• Òpera. És un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics del
• Els teatres parateatrals.
  Són obres similars a les del teatre però tenen un tret que les fa diferents que és al que anomenem teatre convencional. En aquest, hi trobem els musicals, una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs i el teatre de titelles on els personatges són ninots anomenats titelles.
• Performance. És una mostra escènica en directe i on el factor de improvisació és molt important i en el que la sorpresa i l’estètica és el més important.

Edificis teatrals en les ciutats

Els edificis teatrals durant dècades ha sofert períodes de gran esplendor i d’altres de no tant, no obstant, és reconegut com un dels espais on la població hi va per poder passar una bona estona d’esplai. Per aquesta raó, podem trobar diversos teatres en una mateixa ciutat com el Liceu, el teatre Nacional de Catalunya i el teatre Lliure, tots a Barcelona. No obstant, nosaltres ens centrarem en el Teatre Real de Madrid.

El teatre real de Madrid fou remodelat com a sala operística on es van introduir diversos mètodes de tecnologia avançada centrats en el moviment de la plataforma de l’escena, alhora que a la sala principal es conservà l’estil italià. Aquest teatre té un total de 1430 m2 en els quals podem trobar diverses sales d’assaig per l’orquestra, el cor i els ballarins, així com també consta d’una altra sala amb una capacitat per a 190 persones utilitzada per les representacions d’òpera de càmera, concerts, recitals, conferències, etc.

El Teatre Real de Madrid té un aforament de 1746 persones i és considerat un dels edificis més importants de la capital espanyola.

Imatge frontal del Teatre Real de Madrid