Anàlisi de les termes romanes i els balnearis actuals

Actualment i cada cop més, les persones fan ús de diferents tècniques per tractar algunes tipologies de malalties, problemes musculars, l’estètica etc. D’aquesta manera, els balnearis s’han convertit en un factor molt important en la nostra vida ja que aquests ens posen a la nostra disposició els diferents mètodes per millorar d’una manera diferent la nostra salut.

Tot i això, molts cops ens oblidem dels inicis d’aquests balnearis, origen dels quals el trobem a les termes. És evident que els tractaments i els instruments que s’utilitzaven no són els mateixos als usats actualment a la vegada que, tampoc estaven destinats al mateix ús. Mentre que en l’època romana les termes tenien un ús higiènic, lúdic i també era el punt diari de reunió dels romans on compartien diferents opinions sobre la política i altres interessos d’aquells temps, el fi dels balnearis és ésser un lloc dedicat al descans i a la curació mitjançant la utilització de les aigües en moments puntuals i dies específics, ja que generalment, no es tracta d’un servei en que hom hi va cada dia.

L’estructura

Analitzant la manera en què els edificis estan distribuïts ens adonem que els costums antics encara es conserven en el segle XXI.

Per començar, les termes de l’antiga Roma constaven de diferents piscines amb temperatures variades; una de freda, una altra de tèbia i l’última calenta, i també d’una sauna que era utilitzada per suar i treure les toxines. A part, trobàvem la zona dels vestuaris, la palestra destinada als diferents exercicis dels romans, l’unctorium, que era la sala on feien els massatges i finalment, la zona més lúdica on es podia comprar menjar, la biblioteca, la sala de reunions i els jardins.

D’altra banda, l’estructura actual dels balnearis es gairebé idèntica a la de l’època romana. Generalment, aquests edificis distribueixen les seves instal·lacions en tres zones: la termal, la termal amb tècniques més innovadores i la seca. En la primera s’ubiquen les tres piscines d’aigües termals. En la següent, és una zona on s’efectuen els circuits d’aigua freda, temperada i calenta, unes instal·lacions destinades al mateix ús que les romanes. A més a més i més hi trobem els jacuzzis, dutxes d’ hidromassatges, cascades, etc. dedicades al relaxament i distensió.

I per últim la zona seca on s’hi realitzen els mateixos exercicis que en l’època romana. En aquesta hi trobem el gimnàs, les habitacions destinades a la fisioteràpia i/o on es realitzen massatges i tractaments estètics, els vestidors, la zona destinada a menjar, etc.

En el funcionament de les termes i els balnearis actuals també veiem moltes similituds. Antigament hi havia dos tipus de banys: els balnea , que eren de propietat privada, les thermae gestionades per l’emperador i per tant, públiques i termes d’aigües amb substàncies curatives, unes fonts que solament disposaven algunes poblacions.

Del balnea solament podien disposar aquelles persones d’una classe social important a Roma i es van conservar gràcies als manteniments apropiats. Les termes es van convertir en un dels llocs d’esplai més importants de l’Imperi romà per diverses raons. Aquests establiments primerament tenien un fi higiènic però es convertí en un lloc de relax per tota la població, lúdic i també un punt de reunió. En aquests edificis podies banyar-te en diferents piscines a unes temperatures determinades com també podies realitzar exercici i/o menjar en les tabernes que hi havia. No obstant, hi havia qui recorria a les termes amb aigües curatives provinents de la terra, unes fonts amb les que creien per poder curar les infermetats que tenien.

Avui en dia, els balnearis tenen un fi lúdic i alhora curatiu. Igual que les antigues termes, actualment i en un àmbit més lúdic i destinat al relax podem trobar piscines amb diferents temperatures, serveis d’estètica on iguals que els romans, les persones poden depilar-se o pot disposar de diferents tractaments facials i corporals, restaurants, gimnàs i jardins per passejar, però a la vegada, també disposem d’aigües curatives, tractaments que es duen a terme amb substàncies naturals amb la finalitat de curar alguna malaltia o problema, ja sigui circulatori, cardiovascular, etc.  No obstant, avui en dia, coneixent els

orígens de les aigües termals i els beneficis que ens poden aportat, les cures termals no estan situades en un lloc tan alt com estaven en l’antiga Roma, un fet que es deu principalment als avenços de la medicina en general, especialment en la cirurgia, els medicaments i el procés tecnològic.

Per tant, davant d’ aquesta distribució de les instal·lacions i les funcions reiterem la fidelitat que avui en dia es té als orígens termals i als seus costums, ja que, els mètodes romans encara són emprats de manera notable avui en dia, amb excepció de la utilització de les noves tecnologies davant la seva eficàcia en casos rellevants.

Les termes romanes i els balnearis actuals

En la comparació d’aquests edificis d’orígens comuns i alhora amb unes funcions tant similars ens adonem que les diferencies són ben poques.

Per una banda, el nom de les termes romanes depenia de l’emperador que les construís. Entre aquestes trobem les Termes de Caracalla, unes termes que consten d’unes dades impactants tant en la seva superfície com en la seva capacitat: tenien un total de 13 hectàrees i una cabuda per a 1600 persones.

També, podien tenir el nom del lloc on es trobaven com les termes del forum a Pompeia. A més a més, aquestes termes en l’antiga Roma eren realment importants gràcies a les escultures, mosaics i grans jardins que formaven les instal·lacions i que els romans podien gaudir. Aquestes eren riques en marbres i metalls.

En contraposició trobem el balneari Aquatonic. Aquest és un complex situat dins de l’hotel Termes de Montmbrió el qual també ofereix diversos serveis de banys. El nom de l’hotel prové de la zona en la que està situada, en el municipi de Montmbrió del camp, Tarragona.

D’entrada, davant la superfície total de les termes veiem una diferència molt notable. Mentre que les termes romanes tenien un total de 13 hectàrees, el balneari d’Aquatònic solament disposa de 1000m² una xifra diminuta davant els 130000 m² de l’antiga Roma. No obstant, per altra banda trobem moltes similituds en la decoració i els serveis que s’ofereixen aïllats als banys. El balneari actual està envoltat de grans jardins botànics amb diverses escultures  i d’un camp en què hi pots trobar grans extensions d’oliveres. A més a més, també pots gaudir d’una perruqueria, un bar i una zona de jocs, una sèrie de característiques que coincideixen amb les termes romanes, ja que aquestes també constaven d’espais lúdics com la biblioteca i de grans elements decoratius encara que aquests fossin més rics. No obstant, aquestes no disposaven de l’espectacle nocturn que s’ofereix als clients de l’Aquatònic, una manera diferent de gaudir dels banys.