Tant el teatre romà com l’actual són dos peces importants en la ciutat i en la societat. Aquests, considerats un dels punts importants de l’oci gràcies a la varietat d’espectacles que deriven d’ell, durant el pas del temps tant les seves característiques principals com els seus objectius, s’han anant conservant tenint com a fi arribar a l’espectador mitjançant l’entreteniment i donar espectacle. Així doncs, el teatre és una manera d’oci que ha perdurat fins avui en dia amb trets que encara es conserven però alhora amb diferències on el paper de la tecnologia hi té molt a veure, ja que, aquestes han permés la millora de la representació. A continuació podrem comprovar fins a quin punt el pas del temps ha influït en aquesta manera d’oci: el teatre.
Estructura dels edificis teatrals
Primerament, en iniciar l’anàlisi d’aquests edificis de diferent època podem comprovar que consten de les mateixes parts i estan dividits d’una manera molt similar.
L’escenari, antigament era una construcció artificial de grans dimensions que formava tota l’escenografia i on incloïa decorats per donar més fantasia a l’espectacle. Alhora, a la part davantera d’aquest escenari decoratiu hi trobàvem la plataforma on els actors representaven les seves obres, l’anomena’t proscaenium. Aquesta constava d’una part més propera i exposada al públic, la qual estava més elevada per produir un millor efecte de la representació als espectadors. Oposat al proscaenium hi havia postcaenium, un espai on es trobava el guarda-robes i on els actors es maquillaven.
També, sota de l’escenari hi havia un conjunt de mecanismes que permetien l’elevació de plataformes i així , la creació d’efectes especials.
Actualment, l’escenari també és la part principal del teatre ja que aquesta engloba tota l’escenografia principal i és on hi trobem els decorats igual que a l’antiga Roma. Aquest, el dividim en dos zones, les quals són el prosceni, nom i funció del qual s’han conservat dels costums romans, ja que és on actuen els actors i el fòrum, la part darrera de l’escenari i part anomenada d’aquesta manera perquè és s’hi troba els principals espais per preparar-se, guardar material de l’obra i on es reuneixen els actors; és troba els vestuaris, llocs de maquillatge i magatzems, una de les parts de teatre. L’espai escènic està limitat per dos cantons amb l’únic fi que els espectadors tinguin només un pla de visió.
D’altra banda hi ha l’ orchestra, l’espai d’arena on se situava el cor. Igualment, avui en dia l’edifici teatral consta del fossat lloc situat davant de l’escenari amb la mateixa funció, ja que, es on es situen els músics.
I per últim la cavea. Aquesta era el que actualment anomenem les graderies. Estava partida en tres zones les quals dividia a la societat: els seients més propers a l’orquestra eren destinats a la gent de classes més benestants, d’aquesta manera, contra més alt tenies el seient, menys estatus social tenies.
Igualment, avui en dia la zona que antigament anomenàvem graderies s’anomena la platea o les llotges. Un tret que ens sorprèn és que el pas del temps i l’evolució que ha sofert la societat en alguns aspectes no hagi influenciat sobre aquest àmbit. El fet que hi hagi dos noms destinats al nomenament de les “graderies” ve marcat pel preu dels seus seients i per tant, a la classe de gent que acostuma a veure l’espectacle des d’aquella part del teatre. La platea és la zona destinada a les persones que pertanyen a una classe social mitjana o normal, mentre que les llotges és l’espai on es troben els seients destinats normalment, per classes més benestants, ja que el seu preu és més elevat que els de la platea, igual que les llotges del prosceni, situades més a prop del prosceni i separades de la platea. Així doncs, veiem com avui en dia la divisió de poders i d’estatus encara és present, ja que qui té més diners opta a un espai més privilegiat.
D’altra banda, actualment i a diferència de l’antiga Roma, les noves tecnologies ens faciliten la invenció d’un nou sistema d’escenaris com el de plataforma giratòria. Aquest permet que el procés de les representacions siguin molt més còmodes ja que permeten preparar dos o tres escenaris alhora. No obstant, aquests conserven els mateixos espais que en el teatre actual com el prosceni, la platea... l’única diferència és que les plataformes no estan inclinades.
En contraposició dels idearis actuals, en l’antiga Roma solament els mims podien ser representats per dones.
Tanmateix, solament els romans que eren esclaus o lliberts podien representar obres teatrals en l’antiga Roma, els quals podien aspirar a ésser reconeguts per la població i fins i tot, pujar de classe social. A diferència d’aquests, actualment aquesta professió no exclou a cap persona ni limita una classe social, sinó que qualsevol qui aspira a ésser actor, ha de formar-se en una escola d’interpretació i a partir d’aquesta formació, dedicar-se a aquesta professió.
Per últim, l’escenografia és una part de les obres teatrals que té molta importància, no obstant aquesta durant el pas dels anys ha sofert petites variacions respecte als mètodes romans. A l’antiga Roma, els romans utilitzaven mètodes tradicionals fets a mà com paisatges i altres pintures i utilitzaven la llum natural per il·luminar els espais on eren representades les obres. Actualment, la introducció de la llum ha donat molta importància a la il·luminació. D’aquesta manera mitjançant aquesta es poden crear diferents efectes especials i també diferents ambients, fent d’aquesta manera que l’escenografia resulti més real.
Els ludi scaenici i l’obra teatral
Antigament, les representacions teatrals es duien a terme en uns dies i dates determinades anomenats nefasti, ja que aquestes feien honor a la religió i les obres teatrals anaven lligades a les festivitats dels déus. A més a més, aquestes es realitzaven des del matí fins a les 5 de la tarda, un horari que obligava a fer descans en els quals es podia gaudir d’espectacles de gladiadors, titellaires i podies beure vi o bé menjar. En contraposició als costums de l’antiga Roma, actualment les obres teatrals es realitzen durant tota la setmana menys dilluns, ja què aquest és el dia festiu pels actors.
A més a més, les obres es representen al vespre nit i duren entre una i dos hores i, igual que en temps romans, també s’efectuen descansos, no obstant, durant aquests, els espectadors no gaudeixen d’altres espectacles però si que els espectadors tenen a la seva disposició cafeteries on poden comprar menjar. Una vegada acabat el temps de descans, mitjançant tres timbres s’avisa als espectadors del inici de l’obra, el mateix procés que s’efectua quan la representació comença al principi.
D‘altra banda, primerament, a l’antiga Roma les representacions eren gratuïtes, però més tard s’havia de pagar una entrada simbòlica per cobrir les despeses. D’aquesta manera, utilitzaven les tesserae uns tipus de fitxes que indicava la localització del teu seient, un mètode similar al que hi ha actualment ja que, avui en dia, els espectadors han de pagar una xifra que varia segons l’espectacle que hom vagi a veure. Així doncs, a diferència de l’època romana no es paga una entrada simbòlica, sinó que el preu depèn de l’espectacle i del lloc on l’espectador vol asseure’s.
També, els romans realitzaven les obres teatrals en espais designats a elles com els edificis tancats, com també podien dur-les a terme en qualsevol carrer i a l’aire lliure, uns mètodes que han perdurat fins avui en dia i que es continuen emprant, ja que, actualment també es duen a terme espectacles teatrals en escenaris a l’aire lliure amb l’escenografia adaptada a les condicions adients i també es realitzen en els edificis permanents i tancats. Avui en dia, un exemple d’aquestes representacions teatrals és Fira de Teatre de Tàrrega, considerada important a Espanya i també internacionalment. Es tracta d’una programació d’un conjunt d’arts escèniques de diferents disciplines a l’aire lliure o espais designats per a aquests. Un programa lúdic que fomenta el món escènic.
Tot seguit, el diàleg, tant en l’època romana com en el segle XXI és la peça essencial del teatre. Mitjançant aquest, els actors podien expressar el que la trama exigia en primera persona i amb intervencions d’altres fent de narradors, unes representacions que s’anaren enfortint i s’ha anat completant amb les representacions cantades, la música, l’escenografia i el cor.
D’aquesta manera observem que heretant les influències romanes, el diàleg és considera la part fonamental del teatre i a més a més, acompanyat d’un cor, una orquestra o escenografia li dóna més rellevància ja que provoca efectes especials variats.
Per finalitzar, els mecanismes que s’utilitzaven antigament no són els mateixos que els que s’empren avui en dia. Els teatres consten d’un teló que l’utilitzen quan l’obra s’inicia i també quan s’acaba. Els romans baixaven el teló quan començava a l’obra i el pujaven quan aquesta s’acabava i, a diferència d’aquests, actualment el procés es fa a l’inversa, ja que avui en dia quan s’inicia el teló puja i quan s’acaba aquest, baixa. Avui en dia s’empra aquest mètode perquè en els guions teatrals la paraula teló indica el final de l’obra i a conseqüència, la baixada d’aquest. Alhora, al començament de les representacions el teló es mante baixat ja que és una forma de crear expectativa als espectadors.
Gèneres teatrals
Primerament, observem que els generes teatrals que utilitzaven els romans en comparació de la gran varietat que hi ha actualment resulten pocs no obstant, ens n’ adonem que molts dels que es duen a terme avui en dia són variants d’un mateix àmbit com és el drama i d’altres que són de noves temàtiques diferents que antigament no es duien a terme.
Actualment, els espectadors podem gaudir de tragèdies on el fi d’aquest és la mort o un final cru, sense un final feliç o també podem assistir a drames, melodrames o tragicomèdies, tots gèneres on s’hi ressalta el sentimentalisme, situacions difícils de la vida i on pots sentir-te tan trist com feliç. També hi trobem la farsa on hi predomina la crítica a la societat i la burla cap a aquesta i també les obres didàctiques amb l’objectiu que l’espectador reflexioni dels fets passats en l’obra i gèneres dedicats solament a trames gregues o romanes.
A més a més, en la societat d’avui en dia també hi ha els mims, actors que solament es transmeten mitjançant gestos i no utilitzen cap tipus de so ni objecte. Aquests duen a terme els seus espectacles al carrer i de manera individual com les actuacions performance, una mostra en directe on l’estètica és un dels factors més importants.
D’altra banda, en l’antiga Roma trobàvem la fabula atellana, un gènere on hi predominava la comèdia i on sempre sortien els mateixos personatges vestits de la mateixa manera: el bocamoll, l’innocent enamorat, el personatge orgullós i el vell gasiu i lleig. Avui en dia, el reflex d’aquest gènere el trobem en la comèdia, la qual és representada per personatges corrents i que presenten fets
de la vida real però amb el punt de ridicularització, ja que es troben en situacions on són objecte de burla d’un antagonista, etc.
També, el mim. Aquest, era un gènere la seva intenció era posar en evidència la societat d’aquells temps. En aquest tipus de gènere, es permetia la intervenció d’actrius i d’aquesta manera no s’utilitzava ni màscares, perruques, etc. alhora, els seus arguments es caracteritzaven pel seu realisme en algunes actuacions ja que, es basaven en la improvitazació fins arribar a dur a terme molts cops, activitats tan reals com la mort d’algun personatge o algun acte sexual.
Igualment, avui en dia aquest gènere teatral també tenim reflectit en la farsa, ja que igual que el mim, el seu objectiu es transmetre mitjançant un comportament estrany la realitat, molts cops efectuant una crítica d’aquesta. No obstant, actualment no s’arriba a tals extrems com en l’antiga Roma com sacrificar a algú.
Per finalitzar, els gèneres teatrals no solament es caracteritzaven pel seu to humorístic ni improvisat, sinó que també per la importància que tenia la música en les obres. Tant és així, que hi havia abundants escenes que eren acompanyades per sons musicals o bé cantades per cantants, fet que ens recorda a l’òpera i les activitats parateatrals entre les quals trobem els musicals, obres caracteritzades pel diàleg el ball i la música. Per tant, d’aquesta manera podem veure com la música ha estat un factor que va influenciar en l’antiga Roma però que avui en l’àmbit teatral encara perdura i cada vegada té més rellevància.
Els teatres en les ciutats
Les representacions teatrals formaren part de les activitats lúdiques de la ciutat que reunien a molta població romana. Aquesta oci s’ha conservat fins al segle XXI i és considerada una manera d’esplai que cada vegada creix més ja que, hi consta més tipus de gèneres. Així doncs, a cauda de la importància de les representacions, els edificis teatrals eren i són construccions essencials per poder dur-les a terme i per tant, avui en dia els trobem en moltes de les ciutats principals, igual que en l’imperi romà.
A Hispània, trobàvem el teatre romà a l’antiga Emerita Augusta, la capital de la província de Lusitània i l’actual Mèrida. Aquest era important per les seves grans dimensions de la façana posterior de l’escenari i també constava d’una orquestra semicircular com tots els teatres romans. Aquesta, tenia una capacitat per a 6000 persones i avui en dia , en dates puntuals recupera la seva funció teatral en el festival de teatre que es realitza en la ciutat. Actualment, i a contraposició de l’imperi romà veiem com el pas del temps ha influenciat en els teatres actuals, entre ells el de Madrid, ja que aquest, fou remodelat i s’introduïren mecanismes basats en l’antiga Roma però amb una tecnologia més innovadora ja que, es tracta de mètodes que es duen a terme electrònicament.
D’altra banda, el teatre ha estat fidel als seus orígens romans i ha conservat les seves parts principals que conformen, l’escenari el prosceni i les graderies, entre d’altres. A comparació del teatre d’Emerita Augusta, aquest consta d’una sala on hi caben aproximadament 200 persones i també consta d’altres cambres a disposició dels actors. No obstant, aquest té una capacitat per 1746 persones, una xifra molt inferior a la del teatre romà i que resulta estranya i fora de context en el que estem, ja que considerant que és un dels teatres més importants de Espanya i han succeït una evolució en el teatre, l’aforament hauria de ser molt més superior.
Característiques de les representacions teatrals
L’anàlisi que hem realitzat fins ara ens ha fet adonar-nos que els mètodes que seguien antigament són molt similars als d’avui en dia. Sense ser cap excepció, les característiques de les representacions tampoc són tant diferents ja que, tant en l’antiga Roma com actualment, solament en la manera de dividir-se l’obra ja tenen similituds.
Les obres teatrals estaven dividides en actes, l’única diferència era que els romans ho partien en 6 actes i avui en dia en tres. A més a més, en aquests actes es produïen canvis d’espais anomenats també quadres i alhora, un canvi d’escena que s’efectuava quan un personatge s’introduïa a la trama, fos nou o dels que ja havien actuat.
A l’antiga Roma els actors que intervenien eren cinc o més, mentre que actualment hi ha tants actors com personatges importants hi ha a la trama.
D’altra banda, a diferència de l’època romana, actualment podem veure en l’escenari tant actors com actrius representant personatges en els seus respectius sexes o també podem assistir a actuacions on es poden intercanviar els papers, ja que el vestuari i el maquillatge els permet posar-se en el paper i representar-lo d’una manera òptima. Igualment, en els temps romans solament els homes podien ser actors i aquests representaven papers femenins mitjançant unes màscares que duien. Així doncs, pels romans i igual que pels professionals del teatre d’avui en dia, el vestuari i el maquillatge era un factor molt determinant en les obres, fins i tot, utilitzaven determinats vestits i colors perquè el públic situés i/o situï la classe social a la que pertanyien i el paper que representaven: esclaus, dones, cortesans....
En contraposició dels idearis actuals, en l’antiga Roma solament els mims podien ser representats per dones.
Tanmateix, solament els romans que eren esclaus o lliberts podien representar obres teatrals en l’antiga Roma, els quals podien aspirar a ésser reconeguts per la població i fins i tot, pujar de classe social. A diferència d’aquests, actualment aquesta professió no exclou a cap persona ni limita una classe social, sinó que qualsevol qui aspira a ésser actor, ha de formar-se en una escola d’interpretació i a partir d’aquesta formació, dedicar-se a aquesta professió.
Per últim, l’escenografia és una part de les obres teatrals que té molta importància, no obstant aquesta durant el pas dels anys ha sofert petites variacions respecte als mètodes romans. A l’antiga Roma, els romans utilitzaven mètodes tradicionals fets a mà com paisatges i altres pintures i utilitzaven la llum natural per il·luminar els espais on eren representades les obres. Actualment, la introducció de la llum ha donat molta importància a la il·luminació. D’aquesta manera mitjançant aquesta es poden crear diferents efectes especials i també diferents ambients, fent d’aquesta manera que l’escenografia resulti més real.
Gèneres teatrals
Primerament, observem que els generes teatrals que utilitzaven els romans en comparació de la gran varietat que hi ha actualment resulten pocs no obstant, ens n’ adonem que molts dels que es duen a terme avui en dia són variants d’un mateix àmbit com és el drama i d’altres que són de noves temàtiques diferents que antigament no es duien a terme.
Actualment, els espectadors podem gaudir de tragèdies on el fi d’aquest és la mort o un final cru, sense un final feliç o també podem assistir a drames, melodrames o tragicomèdies, tots gèneres on s’hi ressalta el sentimentalisme, situacions difícils de la vida i on pots sentir-te tan trist com feliç. També hi trobem la farsa on hi predomina la crítica a la societat i la burla cap a aquesta i també les obres didàctiques amb l’objectiu que l’espectador reflexioni dels fets passats en l’obra i gèneres dedicats solament a trames gregues o romanes.
A més a més, en la societat d’avui en dia també hi ha els mims, actors que solament es transmeten mitjançant gestos i no utilitzen cap tipus de so ni objecte. Aquests duen a terme els seus espectacles al carrer i de manera individual com les actuacions performance, una mostra en directe on l’estètica és un dels factors més importants.
D’altra banda, en l’antiga Roma trobàvem la fabula atellana, un gènere on hi predominava la comèdia i on sempre sortien els mateixos personatges vestits de la mateixa manera: el bocamoll, l’innocent enamorat, el personatge orgullós i el vell gasiu i lleig. Avui en dia, el reflex d’aquest gènere el trobem en la comèdia, la qual és representada per personatges corrents i que presenten fets de la vida real però amb el punt de ridicularització, ja que es troben en situacions on són objecte de burla d’un antagonista, etc.
També, el mim. Aquest, era un gènere la seva intenció era posar en evidència la societat d’aquells temps. En aquest tipus de gènere, es permetia la intervenció d’actrius i d’aquesta manera no s’utilitzava ni màscares, perruques, etc. alhora, els seus arguments es caracteritzaven pel seu realisme en algunes actuacions ja que, es basaven en la improvitazació fins arribar a dur a terme molts cops, activitats tan reals com la mort d’algun personatge o algun acte sexual.
Igualment, avui en dia aquest gènere teatral també tenim reflectit en la farsa, ja que igual que el mim, el seu objectiu es transmetre mitjançant un comportament estrany la realitat, molts cops efectuant una crítica d’aquesta. No obstant, actualment no s’arriba a tals extrems com en l’antiga Roma com sacrificar a algú.
Per finalitzar, els gèneres teatrals no solament es caracteritzaven pel seu to humorístic ni improvisat, sinó que també per la importància que tenia la música en les obres. Tant és així, que hi havia abundants escenes que eren acompanyades per sons musicals o bé cantades per cantants, fet que ens recorda a l’òpera i les activitats parateatrals entre les quals trobem els musicals, obres caracteritzades pel diàleg el ball i la música. Per tant, d’aquesta manera podem veure com la música ha estat un factor que va influenciar en l’antiga Roma però que avui en l’àmbit teatral encara perdura i cada vegada té més rellevància.
Els teatres en les ciutats
Les representacions teatrals formaren part de les activitats lúdiques de la ciutat que reunien a molta població romana. Aquesta oci s’ha conservat fins al segle XXI i és considerada una manera d’esplai que cada vegada creix més ja que, hi consta més tipus de gèneres. Així doncs, a cauda de la importància de les representacions, els edificis teatrals eren i són construccions essencials per poder dur-les a terme i per tant, avui en dia els trobem en moltes de les ciutats principals, igual que en l’imperi romà.
A Hispània, trobàvem el teatre romà a l’antiga Emerita Augusta, la capital de la província de Lusitània i l’actual Mèrida. Aquest era important per les seves grans dimensions de la façana posterior de l’escenari i també constava d’una orquestra semicircular com tots els teatres romans. Aquesta, tenia una capacitat per a 6000 persones i avui en dia , en dates puntuals recupera la seva funció teatral en el festival de teatre que es realitza en la ciutat. Actualment, i a contraposició de l’imperi romà veiem com el pas del temps ha influenciat en els teatres actuals, entre ells el de Madrid, ja que aquest, fou remodelat i s’introduïren mecanismes basats en l’antiga Roma però amb una tecnologia més innovadora ja que, es tracta de mètodes que es duen a terme electrònicament.
D’altra banda, el teatre ha estat fidel als seus orígens romans i ha conservat les seves parts principals que conformen, l’escenari el prosceni i les graderies, entre d’altres. A comparació del teatre d’Emerita Augusta, aquest consta d’una sala on hi caben aproximadament 200 persones i també consta d’altres cambres a disposició dels actors. No obstant, aquest té una capacitat per 1746 persones, una xifra molt inferior a la del teatre romà i que resulta estranya i fora de context en el que estem, ja que considerant que és un dels teatres més importants de Espanya i han succeït una evolució en el teatre, l’aforament hauria de ser molt més superior.
