La Fórmula 1

La Fórmula 1, anomenada també  “la màxima categoria de l’automobilisme” es remunta l’any 1950, any en el que participaren els primers equips llegendaris com Ferrari, Alfa Romeu i Maserati. Actualment és considerada la competència automobilística internacional més popular, no obstant, les nacions esportives no el reconeixen com un esport.

En les empreses dominants d’aquest món hi trobem la Federació Internacional de l’Automobilisme (FIA), que és l’òrgan de govern encarregat de l’organització d’events automobilístics com el Gran Premi, que és com s’anomena a cada carrera, i el Campionat Mundial de Fórmula 1, la competició que les agrupa.

L'estructura dels circuits

La gran majoria dels circuits de carreres on es celebren aquests Gran Premis són permanents, és a dir, pistes especialment preparades i aïllades a la resta de l’entorn o bé, circuits urbans també ben condicionats però que habitualment tenen altres usos i s’hi troben dins les ciutats i voltants. Tot i així, com ja és racional, tant els permanents com els circuits mòbils han de complir unes garanties de seguretat i idoneïtat per la competició com superfícies àmplies, rectes, revolts difícils i asfalt llis, sempre depenent de l’antiguitat i de la complexitat del circuit. Alhora, ha d’haver-hi espai suficient per més de 50.000 espectadors, unes sortides d’emergència d’una mesura més gran de l’habitual i la longitud del recorregut ha de ser entre 3,2 km i 8 km.

El pilot

Per exigències de “l’esport”  la majoria dels pilots de Fórmula 1 són atletes d'alt nivell amb una gran condició física ja que requereixen molta resistència. Així doncs, per suportar els laterals, els pilots han de tenir una bona musculatura del coll a la mateixa vegada que, per garantir la seva seguretat els músculs de l'avantbraç, de les mans i de les cames han de ser resistents però sense excedir-se en el volum, fet que és garantit per la tècnica de l’ « stretching ».

Per altra banda, un dels aspectes més importants de la Fórmula 1 és la indumentària de pilot; la roba anomenada granota és confeccionada amb un material especial per garantir una seguretat, alhora que els colors d’aquesta varien segons a l’escuderia a la que pertanyen. 

Els vestits dels pilots estan fabricats amb múltiples capes d’una tela especial plàstica. A la vegada, inclou una mena de respiradors perquè la suor es pugui evaporar, alhora que han de ser el més lleugers possible i còmodes per facilitar la conducció. A més a més, en els vestits es destaquen unes ombreres que són dissenyades perquè en cas d’accident, les complicacions i les lesions siguin mínimes. El casc, que protegeix al pilot dels forts impactes i les botes completen l’uniforme i ofereixen la millor defensa davant un possible risc de foc.

Els pilots són seguits per un equip mèdic a cada escuderia. Aquests han de conservar el seu pes i la forma cuidant la dieta. A la mateixa vegada, han de cuidar la seva condició física mitjançant entrenaments i tenint cura de la seva salut, evitant la fatiga i els alts i baixos. Per què el treball no sigui tant dur i perquè el cúmul de carreres no perjudiqui els pilots, alguns d’ells i cada vegada més recorren al dopatge, és a dir, al consum de qualsevol substància externa a l’organisme en quantitats normals o per una via no comuna amb la sola intenció d'augmentar d'un mode artificial el seu rendiment en la competició. Per aquesta raó i per evitar avantatges d’unes escuderies i/o pilots sobre unes altres la  FIA posa en marxa a nivell internacional controls antidopatge per a tots els seus campionats, a un ritme determinat que els duen a terme en quatre a sis pilots per cursa aproximadament.

Escuderies

En la Fórmula 1 les diferents combinacions entre pilot i motor es considera una escuderia. Aquesta és l’encarregada de proporcionar a l’equip tècnic d’aquest cotxe nova tecnologia perquè l’automòbil sigui competitiu i pugui guanyar els Grans Premis. D’aquesta manera, l’escuderia acumula punts i té l’opció de guanyar l’anomena’t Campionat de constructors. Per fer possible aquest fet, a més d’utilitzar la tecnologia també té un cos tècnic encarregat de supervisar el cotxe i realitzar una sèrie de canvis quan aquests fan una parada a els boxes en un Gran Premi, parades que els cotxes duen a terme aquestes parades per ficar gasolina i canviar pneumàtics, per arreglar alerons davanters i posteriors i a vegades, per reemplaçar la peça davantera del morro del vehicle. Les persones responsables de l’equip i les encarregades d’ocupar les posicions correctes s’anomenen mecànics i entre ells trobem:

§        El "Lollipop Man", l’encarregat de comunicar al pilot el progrés de les operacions tècniques en curs,

§        Els quatre "tècnics de pneumàtics"  que es disposen al voltant del vehicle amb la funció emprar una clau pneumàtica per retirar l'assegurança de les rodes,

§        Els vuit tècnics encarregats específicament del canvi de pneumàtics,

§        El tècnic de combustible,

§        Els “jack men”, dos tècnics encarregats d'utilitzar gats per aixecar el vehicle i permetre el canvi de pneumàtics,

§        El tècnic d'extinció d'incendis que supervisa que l’operació de proveïment es desenvolupi d'una manera normal

§        I per últim l’ “starter man”, preparat per utilitzar un arrencador elèctric per si el pilot cala el motor durant la parada.

Grans Premis

Cada any aquest conjunt de carreres s’organitzen els caps de setmana a diferents punts del món. El divendres és el dia en què, durant els dos entrenaments lliures, els pilots proven i adapten el seu cotxe al circuit escollint a la vegada, la pertinent elecció de pneumàtics adequats a la carrera. Aquests poden ser durs, mitjans, tous, super-tous, intermitjos, de pluja o bé de pluja extrema.

El primer entrenament es realitza a les 10 del matí i el segon a les 2 del migdia amb una duració d’una hora i mitja cadascun. El dissabte es realitza una altra sessió d’entrenaments de la mateixa duració que el divendres i, a continuació, es corre la sessió de qualificació. 

Les qualificacions consten de tres sessions, de vint, de quinze i deu minuts respectivament. En la primera, les cinc últimes posicions ja no participen en la segona sessió, a la vegada que, en la segona sessió queden eliminats els cinc últims monoplaces. D’aquesta manera, resten deu cotxes que en la tercera ronda fan el possible per guanyar la pole position* i sortir davant en la carrera del dia següent. 

Mitja hora abans de efectuar la sortida, els monoplaces s’han de col·locar a la sortida. Aleshores, aquests han de donar una volta de d’escalfament en què avaluen la frenada del cotxe, tracten de mantenir els pneumàtics calents fent ziga-zaga i escalfant els frens frenant en plena recta. 

Els horaris de cada sessió poden variar d’un premi a un altre entre mitja hora i una hora de diferència depenent de la zona horària on són retransmesos.

Funcionament

Abans d’iniciar la carrera, els pilots realitzen la denominada “volta d’escalfament” on demostren que el cotxe pot arrancar per ell mateix i aprofiten per escalfar motors, frens i pneumàtics. Seguidament, els vehicles es col·loquen al punt de sortida, concretament a la posició determinada durant la qualificació. Quan passa això, el cap de la carrera  activa el procediment del inici de carrera que consisteix en encendre 5 llums vermelles en intervals d’un segon. Un cop aquestes són enceses, s’apaguen i la carrera es dóna per iniciada a partir del moment en què els pilots comencen a moure els seus bòlids*. En cas de problema tècnic en algun dels vehicles, el pilot corresponent aixecarà i mourà les mans, d’aquesta manera, el procés de sortida serà avortat i els corredors efectuaran una segona volta d’escalfament, reduint la distància de la carrera del Gran Premi en una volta menys. En cas d’haver-hi una altre problema, es pot repetir de manera successiva.

La distància recorreguda pels pilots serà igual a la menor quantitat de voltes que no superi 350 quilòmetres en un màxim de dos hores. Alhora, es donarà una recompensa a aquells pilots que creuin la meta després de fer la última volta en les 8 primeres posicions. Aquests punts seran determinants cara la posició final del Campionat Mundial de Pilots de Formula 1 on solament pot haver-hi un únic guanyador, amb una segona i tercera posició en el podi i un proporcionament de diners a la escuderia del pilot pel seu monoplaça. 

Sortida dels monoplaces en una carrera d’un Gran Premi.

Normativa

La Fórmula 1 disposa d’un reglament elaborat per la FIA. Aquest està dividit en dos parts principals: la Technical Regulations, referida a les condicions tècniques dels monoplaces i  la Sporting Regulations, centrada en les condicions en què s’han de desenvolupar els events, que inclou la puntuació i la penalització.                                                                                                       Sumant-li a això, sempre s’ha de comptar amb les prescripcions generals de l’òrgan majoritari de l’automobilisme.  

Amb el pas del temps tot sofreix canvis i la puntuació pels pilots i els equips ha anat variant, conservant el guardó per les primeres posicions que no pels últims, tot i que els anys 1950 i 1959, que també puntuaven el pilot que registrés la volta ràpida de la carrera. D’aquesta manera, en aquells anys es premiava amb un punt al pilot que aconseguís la pole en la sessió de qualificació, una singularitat que fou anul·lada a partir dels anys 60.

La puntuació dels Grans Premis es distribueix de la següent manera:

-         El guanyador de la prova aconsegueix 25 punts.

-         El 2n classificat, 18 punts.

-         El 3r classificat, 15 punts.     

-         El 4t classificat 12 punts.

-         El 5è classificat, 10 punts.

-         El 6è classificat, 8 punts.                  

-         El 7è classificat, 6 punts.      

-         El 8è classificat, 4 punts.   

-         El 9è classificat, 2 punts .      

-         I el 10è, 1 punt.                                                                                                                                                                    

La puntuació és vital perquè condiciona l’ordre de la classificació del campionat del món de pilots i constructors ja que, la persona que més punts hagi acumulat, aquest serà l’únic campió. En cas d’empat, es decideix les millors posicions en les carreres que fins aquell moment s’han disputa i pel que fa referència als constructors, la suma dels punts dels respectius pilots determina els punts totals de l’equip i la posició del mateix campionat.

Senyalització

Dins la Fórmula 1 i en el món del automobilisme, les banderes són molt importants ja que és una manera de comunicar-se entre els comissaris de pista i els pilots, els que les han de conèixer i respectar.

A excepció de la bandera roja i la de quadres amb una mida de 80 x 100 cm, la resta tenen unes dimensions mínimes que són de 60 cm x 80cm.                            

En la següent taula es mostra la diversitat de cada una d’elles i el seu corresponent significat.

Bandera	Denominació	Presentació	Significat
	Bandera a quadres	Agitada	Indica el final de la carrera o bé, cada una de les sessions de la competició.
	Bandera roja	Agitada	Bandera que significa l’ordre de la detenció dels entrenaments o de la carrera per un accident o causes meteorològiques.                   Quan aquesta s’agita, està prohibit avançar i  els pilots han de reduir la velocitat, parar si es necessari i tornar a les boxes. Tots els semàfors del traçat es posaran vermell.
	Bandera groga	Agitada	Aquesta bandera ens alerta d’un perill, ens prohibeix avançar i ens obliga a eduir la velocitat. Aquesta, és mostrada de dos maneres: -          Una bandera groga: s’ha de reduir la velocitat i estar preparats per variar la traçada degut a l’existència d’un perill en un costat de la pista o en una part d’ella. -          Dos banderes grogues: s’ha de  reduir la velocitat, es prohibeix avançar i s’ha d’estar preparat per variar la traçada o inclús per parar-se per la presència d’un perill que obstrueix* la pista total o parcialment. Generalment es mostren en el lloc de senyalització anterior al perill, no obstant, també es poden mostrar en més d’un lloc.                                                     Es cancel·la la sortida, si s’ensenya la bandera just abans d’aquesta a causa d’algun problema. Després d’aquesta suspensió normalment es realitza una altra volta d’escalfament.
	Bandera groga i rètol <SC>	Solament agitada la groga	Quan es mostra aquesta bandera, significa que el cotxe de seguretat està intervenint en la pista i per tant, avisa a tots els participants davant un incident greu o causes meteorològiques.
	Bandera groga amb ratlles vermelles	Estàtica	Aquesta bandera ens alerta de l’existència d’un element que causa disminució de l’adherència en la pista. Pot mostrar-se per restes d’oli, fragments de cotxes o bé en parts del circuit on la pista està seca o comença a ploure. Els pilots davant d’aquest avís han de reduir la velocitat en aquell punt.
	Bandera verda	Agitada	Significa la inexistència del perill i  per tant el permís a l’avançament. També es pot mostrar durant la volta d’escalfament o al principi dels entrenaments de forma simultània en tots els llocs de senyalització.
	Bandera blava	Agitada	Segons quan s’utilitza pot significar diferents coses: Sempre (als entrenaments i carreres):  es mostra de forma estàtica al final del  pit lane per indicar al pilot que surt del pit lane que hi ha cotxes que s’aproximen per la pista. El semàfor del pit lane també mostra una senyal que parpadeja de color blau. En els entrenaments: el pilot ha de cedir el pas a un cotxe més ràpid al qual es precedeix. A la carrera: el pilot avança a un altre. El pilot que serà doblat ho ha de permetre el més aviat possible.
	Bandera dividida	Estàtica amb el dorsal	Significa que el pilot ha realitzat una maniobra anti-esportiva.                           Solament es mostra una vegada.
	Bandera negra	Estàtica juntament amb el dorsal	Ens avisa que en pilot ha de parar-se al seu box o al lloc designat prèviament al briefing la pròxima vegada que passi per l’entrada de pit lane.
	Bandera blanca	Agitada	Significa que hi ha un vehicle molt més lent a la pista, ja sigui d’emergències o de carreres.
	Negra amb una rodona	Estàtica junta amb el dorsal	Indica al pilot que el seu vehicle té problemes mecànics que poden constituir un perill per la resta dels pilots o per ell mateix; d’aquesta manera ha de parar seu box ràpidament.                                                  Actualment no és molt utilitzada ja que s’avisa al pilot mitjançant la ràdio.

Dins d’ aquest grup de senyalització trobem la nova tecnologia leds. Són unes llums d’una dimensió reduïda, instal·lades als volants dels pilots de tres colors diferents: groc, roig i blau que fan la funció d’indicadors de la presència d’una bandera groga, vermell o bé els hi estan mostrant la blava.

També existeixen els leds posteriors, en total 15. En aquest cas, solament s’il·luminen en color roig per dos raons : quan s’activa el limitador de velocitat per entrar en els boxes i quan el pilot canvia el cotxe a la configuració de pluja.  A diferència dels automòbils personals, no s’activa al pitjar el fre, solament s’encén el led verd per indicar que a un pilot li falta experiència.

Penalitzacions

Les penalitzacions estan en mans dels comissaris de pista i s’apliquen en accions com ignorar les banderes, saltar-se la sortida, anar massa ràpid o anar massa ràpid al carrer dels boxes. Depenent de la gravetat de l’acció es determinarà el càstig adient.

• Stop-and-go penalty ("para i segueix”): El pilot haurà d’entrar a els boxes i fer una parada obligatòria de 10 segons en els quals no podrà realitzar cap arranjament en el vehicle. Posteriorment, podrà tornar a la carrera.
• Drive-through penalty ("passa i segueix"):Consisteix en obligar un pilot a passar pel carrer de les boxes sense parar-se
• Penalizació amb deu llocs: En aquesta penalització el conductor haurà de retrocedir 10 posicions a la següent carrera. En la qualificació, aquesta penalització es durà a terme pel canvi d’un motor que no ha acabat el cicle dels grans premis seguits, perdent 10 llocs en el punt de sortida.
• Penalizació amb cinc llocs: Aquesta penalització es realitza per canvi de caixa de canvis per acabar el cicle.
• Penalizació amb pèrdua de millors tempo: Depenent de la gravetat, un conductor podrà perdre els seus tres millors temps o fins i tot, tots els seus temps, retrocedint en la parrilla de sortida. Solament s’aplica en la qualificació i  quan un competidor obstrueix de manera intencionada quan aquest està disposat a realitzar una volta ràpida.
• Penalizació amb suma de temps: Consisteix en suma un o diversos segons al millor temps obtinguts en una qualificació. En la carrera, se li afegeixen uns segons al temps final que hagi obtingut en la seva última volta i amb la possible pèrdua de posicions.
• Exclusió de carrera: mitjançant la bandera negra s’expulsa al pilot. És la penalització més severa ja que no li dóna opció de poder puntuar en un Gran Premi. S’utilitza en una situació de molta gravetat.

També existeix la possibilitat de sancionar econòmicament per infraccions de sobre pas de velocitat o en casos més greus.

Dins d’aquestes penalitzacions trobem algun exemple clar en el que portem d’any. A l’abril Fernando Alonso i Lewis Hamilton van rebre una sanció de 20 segons per les seves maniobres durant l’apassionant lluita que van mantenir al Gran Premi de Malàisia. A part i més recentment, el pilot de l’escuderia HRT, Vitantonio Liuzzi ha estat sancionat amb cinc posicions a la parrilla de sortida del pròxim Gran Premi, a més a més d’una reprimenda per l’accident que va provocar en la sortida del Gran Premi d’Itàlia.

Circuits destacats

Els circuits on es celebren aquests importants Grans Premis solen ser permanents, no obstant, n’hi trobem de mòbils els quals normalment es situen en ciutats com el de Singapur, no obstant, si hi ha un circuit reconegut en el país català és del circuit de Catalunya, el de Montmeló.
Aquest, amb una capacitat per a 104.000 aficionats, té una longitud total de 4.627 km i la carrera consta de 66 voltes (305.256 km). Amb un asfalt bastant ras i amb revolts bastant ràpides, no és fàcil aconseguir els millors reglatges en aquests trams caracteritzats per l’alta velocitat i també sectors més lents, el que provoca que els avançaments siguin difícils. És un circuit que per la seva impossibilitat d’avançar i el seu complicat recorregut fa que sigui decisiva la posició en què s’inicia la carrera i l’estratègia a seguir.

Una de les voltes del Circuit de Catalunya