Anàlisi del circ romà i la fórmula 1

Diàriament, en la secció d’esports de les notícies o bé amb una conversa de temàtica esportiva que pots mantenir amb qualsevol persona és estrany que no sigui present la paraula “avanç” o “noves tecnologies”. Tothom es sorprèn del extraordinàries que poden ser aquests descobriments i de la seva capacitat en fer-nos gaudir de l’esport, en alguns més que d’altres. Per aquesta raó, inconscientment tenim aquella necessitat de comparar-nos amb allò que creiem similar, en aquest cas la carrera de carros, no obstant, a la vegada veiem un anàlisi gairebé impossible per aquest important procés i pel fet de pertànyer a un temps molt llunyà, l’època romana.

Tot té un origen i l’automobilisme no és l’excepció, ja que, mitjançant una minuciosa comparació puc comprovar les diferències i les semblances d’aquests dos esports tan distints però a la vegada iguals.

Els circs i els circuits

Primerament, al centrar-me en l’estructura d’aquestes construccions me n’adono de l’evolució que han sofert ja que, mentre que els edificis romans eren de planta rectangular i amb un revolt en els extrems, en l’estructura dels circuits de Fórmula 1 hi consten rectes i revolts de diferent dificultat.

Per una banda, en la pista o carretera de l’esport, el que s’anomenava arena anys enrere, constava de diferents monuments, alguns en honor a divinitats i d’altres que feien una funció decorativa i/o controlaven la puntuació. Avui en dia, la fórmula 1 és un “esport” totalment aïllat de qualsevol aspecte religiós, una afirmació que es constata en l’absència de qualsevol signe o estàtua en honor a alguna creença.

A més, el sistema de puntuació és du a terme amb una tecnologia electrònica i no amb petits mecanismes amb funció d’adornament, ja que, antigament utilitzaven figures en forma de dofí o ous de fusta per marcar les voltes  que s’havien fet.

Per altra banda hi trobem les graderies. En l’antiga Roma, aquestes formaven l’edifici; a la mateixa vegada que la part exterior era l’estructura, l’interior estava tot ple de seients i això, feia gaudir a tots els espectadors de les carreres completes; des dels carros en les cotxeries preparats per iniciar la cursa, fins a la proclamació de l’auriga vencedor, gràcies a les perspectives tant òptimes.  

En la Fórmula 1, les graderies són situades en diferents punts del circuit per poder tenir un pla de la carrera diferent. Aquestes posicions de les graderies són dividides en tribunes i seients, el preu de les quals, varia segons on estan situades i les qualitats de visió que ofereixen. En la carrera de carros i a diferència de la Fórmula 1, els espectadors seien en les localitats que volien menys les autoritats, que tenien els seus seients fixes en la tribuna situada en la part alta de les graderies,  sent un signe més del seu poder.

I per últim, nombrar la importància que li donaven a la seguretat i el benestar de l’espectador. Tant en temps romans com avui en dia, els edificis consten de portes i accessos ràpids per poder entrar a l’edifici sense cap problema o, en cas contrari i en cas d’accident, per poder-lo abandonar ràpid sense sofrir cap dany.

En la comparació dels edificis, a causa de la diversitat de circs romans i circuits de fórmula 1 i de la informació que avui es conserva he decidit realitzar un anàlisi centrant-me solament en uns d'específics.

Per començar, el circuit de Catalunya a l’analitzar-lo amb el circ de Tàrraco observem que es tracten de dos edificis que pertanyen a dos poblacions amb la mateixa importància i rellevància dins la seva època. No obstant, les mides, la capacitats, etc. són completament diferents.

Tot seguit, en l’àmbit d’aforament, el circ romà hi tenia unes 25000 persones i unes mides mitjanament petites, mentre que en el circuit de Montmeló hi trobem una xifra tan alta com les de 104.000 espectadors i 4 quilòmetres de longitud. Però, ens equivocaríem si defenguéssim aquest fet com el resultat una vegada més, d’aquest procés dels anys, ja que, al comparar-lo amb el circ Màxim veiem superades les dades de l’edifici de Tàrraco i de l’actual. Aquest, tenia una cabuda de 200.000 persones, 100 mil més que al circuit actual de Montmeló i 175 mil més que a Tàrraco. No obstant, aquesta xifra és l’única que supera el circuit del país català, ja que, en la dificultat, el circuit de Catalunya és superior als antics circs, sent protagonistes d’aquesta, revolts, rectes i canvis de barrancs. Comparant-lo amb el recorregut dels antics circs, la dificultat és evident ja que, solament constava d’una recta i dos revolts.

Així doncs, considerem que els circuits actuals ha sofert un gran canvi ja que,  l’aforament d’aquests arreu el món és gairebé igual, mentre que en l’època romana depenia de les característiques de la ciutat. En el nivell de dificultats, també aprovem que actualment és més notable que en els temps romans a causa de la introducció de nous obstacles com els canvis de barrancs i/o revolts ràpids.

Entrenaments

En la Fórmula 1 actual, abans d’iniciar un Gran premi és obligatori realitzar una sèrie d’entrenaments que ajuden al pilot a adaptar el cotxe a la pista i preparar-se per la carrera. A més a més, han d’efectuar una sessió anomenada qualificació que d’ella dependrà la posició de sortida en la carrera oficial i per tant, obtenció del podi o al revés. En contraposició a les carreres d’automòbils, en les curses de carros no es realitzava cap entrenament previ per comprovar el funcionament del carro però sí que, mitjançant una espècie de sorteig que consistia en ficar unes boles dins una urna i agafant-les a la babalà, determinava la posició de sortida.

Els equips i els protagonistes

D’entrada, veiem una diferència considerable en el nombre d’equips en l’època romana i en la quantitat que hi ha actualment. Antigament les carreres consistien en la competició entre quatre equips que s’ho jugaven tot en una mateixa cursa i el públic, generalment es decantava cap a la quàdriga amb una millor trajectòria, és a dir, la que tenia la millor estratègia . En la Fórmula 1 en canvi, el nombre d’escuderies és més àmplia i això provoca que el fanatisme del públic i l’opció d’aconseguir el pòdium estigui més dividida, excloent el cas de les escuderies més poderoses i per tant, les preferides a l’obtenció del premi.

En relació als protagonistes que fan possible aquest esport, trobem moltes similituds en trets específics. En l’antiga Roma calia que els aurigues fossin hàbils, forts i sobretot destres per poder dominar el carruatge, unes qualitats lògiques que eren necessàries per afrontar les perilloses carreres de carros.

Quant a la competivitat entre els aurigues i el sentiment de glòria que molts cops sentien quan eren vencedors de l’espectacle, els aurigues contractaven gent perquè enverinessin a els aurigues dels altres equips o també practicaven la bruixeria i encanteris per elaborar maleficis infernals en contra d’altres factio desitjant la tortura i fins i tot la mort dels contrincants.

En comparació amb la fórmula 1 actual, també es requereix una  condició física molt elevada als pilots, ja que, per resistir la tensió i la força de la carrera necessiten molta resistència. Una resistència que molts cops es veu amenaçada per aquesta pressió que provoca el consum de substàncies enèrgiques il·legals que augmenten de manera abundant el seu rendiment i a conseqüència, els resultats.

Per altra banda, la vestimenta dels dos esports reflexa clarament l’època en què pertanyen cada un i els canvis que hi ha hagut durant els anys.

En l’antiga roma les factiones es diferenciaven a través de la seva vestimenta ja que, cadascuna es vestia d’un color determinat segons a la que pertanyien, un procediment que avui en dia també es conserva, ja que les escuderies vesteixen als pilots amb uns colors específics.

A més a més, mentre que en l’època romana la protecció en la vestimenta no jugava cap paper, avui en dia és principal objectiu. Els  conductors romans es vestien amb una fina túnica, amb unes cintes a les cames i un casc al cap, l’únic que podriem considerar adequat pel tipus d’espectacle que es tractava. En contraposició, la vestimenta d’avui en dia és totalment adequada pel risc que pot comportar aquest “esport”. Amb els teixits convenients, eviten que el pilot es cremi en cas de foc, fet bastant freqüent en els últims anys, alhora que també permeten que la pell respiri. Un casc també és una de les peces imprescindibles de l’equipament del pilot, juntament amb unes botes adequades.

El funcionament de les carreres i els circs

Primerament, si ens fixem amb els procediments que es duen a terme abans d’iniciar les carreres ens adonem que són d’unes doctrines totalment diferents.

Per una banda, en la cultura romana els jocs de circ eren encapçalats per uns desfilades d’una temàtica profundament religiosa i autoritària. Aquestes, formades per cavallers, magistrats, músics, etc. realitzaven tot un recorregut passejant-se pels carrers més emblemàtics i propers al circ fins arribar a l’arena d’aquest, on feien l’última volta i enllestien els últims preparatius per l’inici. Al contrari, actualment no es du a terme cap desfilada d’unes mesures tan colossals. La fórmula 1 és centra sol i totalment en els aspectes esportius i a conseqüència, ni abans ni després d’aquestes carreres s’efectua cap desfilada relacionada amb el plaer i ni molt menys amb les religions. Ara bé, si tenim en compte el conjunt de fets que inauguren les carreres, podríem considerar desfilada al preescalfament que duen a terme els pilots. Així mateix, aquests, acompanyats d’un automòbil de seguretat, recorren la pista de la carrera per comprovar que tot estigui en regla alhora que també, indirectament realitzen una presentació d’escuderies i també fan publicitat. Des dels inicis d’aquest “esport” i sobretot actualment aquesta indústria és un factor molt important en l’automobilisme ja que, els beneficis que s’obtenen són altíssims, arribant a superar les inversions efectuades i també, augmentant de manera indirecta la competivitat.

Un exemple d’aquesta publicitat tant competitiva i tant present en l’actualitat la trobem en un anunci patrocinat per Vodafone. Es tracta d’un spot el títol dels quals ja té molta repercussió: “ Missatge a la afició espanyola”. En aquest, apareixen Hamilton el que fou antic company en l’equip de McLaren comparant la competició amb una pel·lícula i assumint el paper de dolent en l’afició espanyola. No obstant, també apareix Jenson Button, defenent que el millor de les pel·lícules és la presència del dolent. Un spot que serveix per fer publicitat i alhora, augmentar i donar-li més intensitat a la competició.


Podem veure aquest vídeo en el següent enllaç:

D'altra vanda, el punt i final d’aquestes desfilades simbolitza l’inici d’una part de la carrera amb moltes coincidències i diferències entre les dos èpoques, l’inici de l’espectacle.

En totes dues carreres, els vehicles esperen impacients a la línia de sortida el senyal que dóna per començat el joc; mentre que en el circs romans ho feia mitjançant el moviment d’un mocador blanc, en la fórmula 1 es realitza mitjançant un semàfor electrònic, evidenciant d’aquesta manera, el procés tecnològic durant els últims anys. Els aurigues havien de donar 7 voltes i lluitar contra els seus contrincants utilitzant diferents estratègies per eliminar-los del joc per així poder proclamar-se vencedors. Tot era vàlid en aquell joc i no hi havia regles ni normatives: es podia utilitzar tant el joc net com el joc brut. D’aquesta manera, els aurigues feien tot el possible per ésser el vencedor ja que, solament un de tots els conductors participants optava als privilegis, diners i/o la palma d’or, que era el premi.

En contraposició, si ens fixem solament en la distància  que s’ha de recórrer en els circuits, hi trobem una de les diferències més destacades. L’evolució  tant nombrada anteriorment, a més de predominar en la tecnologia,  ha influenciat en els quilòmetres, sent aquests, augmentats a un màxim de 350  solament en dos hores. Alhora, la competivitat s’ha convertit en un factor molt important en aquests circuits i també en els pilots ja que, en contraposició a les carreres de carros, els conductors de la fórmula 1 estan sotmesos a una normativa, una senyalització i penalitzacions que vetllen per la seva seguretat i fa possible que el resultat sigui just, no obstant, els impedeix seguir determinades estratègies o realitzar maniobres específiques per tenir avantatja sobre els seus contrincants.

El final de la carrera acaba amb l'entrega d'una copa i diners per la seva respectiva escuderia  dels  vencedors del pòdium